Agafaré la barca de la nit
i entraré a la llera del riu amb suavitat.
Faré lliscar els rems arran d’aigua
intentant no pertorbar el silenci del teu son.
Remaré pausadament enmig dels somnis,
esquivant-ne uns, entrant en d’altres,
vigilant atentament els teus batecs,
les teves constants respiracions,
Faré de fidel guardià del teu descans,
i posaré a bon recer la fràgil barca,
tot just pocs instants abans que surti el sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada