19.11.12

ESPECTRE


Els ulls se t’han omplert de tardor,
i dels llagrimalls ha brollat humitat
fent-los encara més brillats i sensuals.


Les teves galtes han envermellit
com les fulles que han caigut a les fagedes
formant matalassos on hi juguen els infants.


Els teus mugrons s’han enfosquit
com les tardes meloses de diumenge,
on entre penombres jugàvem pels llençols.


Tota tu sensualment t’has despullat
com es desfullen els pollancres i moreres
talment com et somio quan no hi ets.