sobre la grava volcànica del son.
Tanca el ulls relaxat entre les cendres
pudentes i lleugerament vermelloses
de les guerres quasi sempre inacabades.
Reposa el cap i somnia el retorn a casa,
a prop dels fills que enjogassats l’emprenyen
a prop dels braços de la dona que l’amara.
I en obrir altra cop els ulls enlleganyats,
una fiblada li ennuvola la mirada
i el retorna com un mal presagi,
al malson d’un somni farcit de metralla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada