plegarem curosament les persianes
i tancarem la negror de la nit
lluny dels nostres somnis.
Aleshores, tancarem els ulls
i tranquil•lament ens deixarem caure
en el buit d’allò que ens és desconegut.
Veurem una pel•lícula que no em triat,
on potser serem protagonistes, o potser no,
però tal vegada, crearem espais inexistents
que ens allunyaran de qualsevol realitat.
Deixarem el cos inert i el cor en vetlla,
relaxarem cames, braços i altres extremitats,
i quan arribi aquella hora de temença
en que s’acluquin els meus ulls humans....
Pensaré que és l’instant més fascinant
de tots els que hauré viscut fins aleshores
i em deixaré portar pels braços més dolços
que mai a la vida m’hauran acaronat.
Aleshores, i com a últim servei a la meva existència
recordaré amb emoció, la llum del teu esguard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada