RES

Embolicat de poesia em desperto
en un llit humit, gelat de rosada.
Encara repiquen al cap les notes
sense nota ni acords, ni partitures.
Tot sembla un somni estúpid
de sentiments entrellaçats en un túnel.
I al final un buit immens i cruel
de poesies mig mortes, inacabades,
de frases a mig fer i versos trencats,
de miralls que no reflecteixen res,
de llàgrimes que amb prou feina mullen,
de saliva seca i ulls que miren esporuguits.
I davant meu un llibre entreobert
sense cobertes ni punts de llibre.
Davant meu el no-res burlant-se de mi.
I com un miracle, els teus ulls
pagant el rescat, com quasi sempre,
retornant-me amb veu dolça
a aquest mon que no entenc...
que no he entès mai...
que no vull entendre.
Aquest mon que em te pres...si no fos pels teus ulls...