20.1.09

UN SEGON DESPRÈS....


Sento al rostre el teu alè commogut,
el teu respirar reposat sobre els meus llavis.
Al voltant, res importa, només el lent batec
del teu cor relaxat sobre el meu pit nu.
Sento com milers de pessigolles em recorren
dels peus a les pestanyes, de les mans fins al melic.
Les meves mans sobre el teu cul dibuixen cercles.
El meu sexe dins el teu no es resigna a abandonar-lo.
Les nostres pells, es fonen en una melodia inacabable
de sentiments, de carícies i d’orgasmes deliciosos.
Potser demà sortirà el sol, i ens trobarà encara estirats,
l’un amb l’altre, l’un sobre l’altre, l’un dins l’altre,
i gelós, s’amagarà, incapaç d’irradiar tanta escalfor.