LA DARRERA CALADA

Escultura de Xavier Raventós

Fumava repenjada a la paret,
veia el món davant seu com un miratge.
La seva ombra reflectia el seu enyor
pels braços de l’amant furtiu que no esperava.
El fum, negra cortina, l’embolcallava plàcidament
mentre les hores passaven lentes i mandroses
davant els ulls negats de llàgrimes.
La solitud la feia esclava d’ella mateixa,
en aquella acera, d’aquella ciutat cruel i solitària.