la manta al coll,
un cabasset i la cara ben desperta,
que el mon es una joguina
massa bonica per badar.
Tot és massa ple de coses,
i el cel és tant immens, tant blau,
que no sabria per on començar.
Si per les llums de la festa,
o pel tro de la tremenda mascletà,
pel coratge i bogeria dels moros,
pels colors intensos dels cristians.
Tot està posat per a mi,
tot relluent, per estrenar,
el mon és una immensa bola
amb tot de misteris per gratar.
Mare, de gran, vull ser llauraor
omplir-me els pulmons llaurant
d’aquesta bonica terra
d’aquest país meu, excitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada