DIADA DE REFLEXIÓ

DIADA DE REFLEXIÓ

ELLS SON AQUI ENTRE NOSALTRES
AMB LA FEBLESA DELS INCERTS,
I AMB LA FEBLESA ESMOLEN DAGUES
I EN LA FEBLESA ELS FEM VALENTS...

Són aquí, ara els tenim pels carrers,
uns carrers que mai no han estat seus.
Darrera pancartes, pancartes, que mai no han volgut,
cridant darrera uns crits, que sempre els han espantat,
defensant idees...un mot que sempre els ha fet por,
demanant compulsivament justícia i llibertat,
dos conceptes que ells sempre han manipulat.
Reclamant pau...que ells associen amb càstig.
Hi són, no ho dubteu, ens vigilen amagats
sota les ales d’una au, la gavina, aquella au
que només s’alimenta de merda i de deixalles,
S’amaguen, sota els micròfons fanàtics
de rapinyaires sense escrúpols ni vergonya,
professionals de la mentida i la calumnia.
S’amaguen, sota la capa mesquina de bisbes mesquins,
sota un drap bicolor que ja han fet només seu.
S’amaguen sota els sons d’un himne
que han acaparat, com ho acaparen tot.
S’amaguen perquè no tenen res a oferir
que no sigui bilis, rancúnia o mentides.
I demanen pau i càstig, càstig i pau.
I juguen amb els morts i les seves famílies
i els fan escuts de les seves misèries,
i neguen l’amor els qui estimen diferent,
i clausuren mitjans de comunicació,
amb l’excusa de vetllar malaltissament
per la salut mental dels qui ja tenen alienats.
I demanen aigua pels seus camps de golf
i les formigoneres de les seves urbanitzacions
fraudulentes, absurdes i faraòniques.
I retallen drets als pobles, en nom dels pobles,
que no són seus, que mai seran seus,
que em de fer que mai no siguin seus.

Que la nostre feblesa, no els faci valents.

Tenen les llengües farcides de cicuta.
Són uns fills de PP....