30.8.06


1996 LA BALANÇA
De cos menut
De cos menut, moreneta eixerida,
passeja la panxa tota enorgullida,
el cos balanceja amb ritme candent,
bressolant l'infant harmoniosament.
I baixa la vista per mirar-se els pits,
que guarden gelosos la llet del petit.
Tant li fa quin sexe tindrà aquell nadó,
sols espera sentir-ne la dolça escalfor.
Lluis
De finestra a finestra
encara penja en el meu record
el vell cordill, per on canviàvem
jocs i il·lusións.
Ara no hi ets, i dels meus ulls enyorats
hi penjen dues llàgrimes.
Que grotesca és la mort
quan arriba de puntetes
per robar-te allò que estimes.