Ell havia decidit reforestar la seva vida,
deixar enrere els camps erms i infèrtils,
que li havien proporcionat tranquil·litat
i aferrar-se a aquells ulls vius i intensos
de la noia que el va mirar directament
d’aquella finestra blava arran de terra.
Havia decidit podar tot el que molestava,
ruixar amb verí i sal les males herbes,
i sortir a respirar a ple pulmó la matinada,
i altra vegada tornar a somniar els ulls
tornar a girar el cap a la finestra blava,
i aleshores deixar-se anar pel tobogan
encara que al final només hi hagués fang,
volar amb el gronxador tancant els ulls,
i somniar desesperadament els llavis
d’aquell ser d’ulls preciosos de la finestra blava...
I si calia, morir en l’intent.
