INFINIT

 

Des de la mesura justa de la taula des d’on escric,

penso que tot infinit té un sol principi i cap final,

en el seu recaragolament lineal de va i bé constant,

ens diu que res acaba i que tot recomença d’un fil.

Quan entrem en aquest dolç, ras i repetitiu bucle

sabem que no hi ha sortida possible, ni la volem,

simplement ens deixem dur per la vida i el temps,

i fruïm de totes i cada una de les passes del camí,

simplement ens deixem dur per la passió i el plaer,

per l’amor i el desig, per l’esperança que no acabi.

I rodem en el seu inacabable rumb, com hàmsters,

desitjant a cada volta que les passes no s’aturin

i com deia el poeta, que el camí sigui molt llarg.