ULLALS

 

 Quan apareix la lluna

es posa l’antifaç i passejo.

Passeja com un bandoler

buscant aquells ulls llunàtics,

aquella manera onírica de viure

les ganes terribles de trobar

aquella ànima lliure que vola

i vola i vola i vola i vola lluny

cada vegada més i més lluny.

Aleshores mira els balcons,

volta pels carrers vuits i bruts,

i buida cervesa darrera cervesa

perquè els deus de la malta

l’alliberin de l’insuportable enyor.

Aleshores obre el paraigües

simulant que plouen estrelles

i s’agafa al fanal i canta l’estrofa

I’m singing in the rain, just...

i a mitja estrofa esclata en un plor

que no té aturador perquè perd,

sempre perd tot el que arrisca.

Després torna a casa abatut

com un batut remenat de cacau

i mira la lluna, i li parla fluixet

com si fos una bella amant

i tot seguit, li creixen els ullals.