BRUIXES

 

 Crema el foc a la foguera

i jo segueixo al costat de les bruixes.

Les que han deixat de fer servir l’escombra

per granar terres, parquets i teranyines

i l’usen per volar i deixar endarrere segles.

Les que preparen pocions malignes

per guarir els cops, i els hematomes

tot llençant-los als ulls del patriarcat.

Les que desfan i desfan creus gamades,

les que ruixen amb pixum els racismes,

les que alcen el puny contra les injustícies.

Crema el foc a la foguera

com cremava temps enllà a l’edat mitja

i jo em sento més a prop de les bruixes

que nues i ja lliures d’estigmes i merdes

esperen nugades a un pal, el foc purificador.

Prefereixo cremar amb elles.