SIRENA

 

 M’he assegut sobre la roca

a esperar pacientment que baixi la marea.

M’he dedicat a allò tan poc meu de perdre temps.

He vist dues gavines lliscant sobre les onades,

un sol que es pon, una lluna que surt a l’horitzó.

He comptat tots els horitzons possibles ,

i l’enyor que em buida escrupolosament

tots els sentiments aigua avall duts pel vent

ha fet també acte de presència i d’absència.

He vist uns ulls sortint del mig de les onades,

he pensat que era Neptú amb la seva forca

i després he vist que tant sols era un miratge,

un joc fascinant de l’escuma que va i ve

i que em fa veure visions i imatges incertes.

He vist el joc de dos amants prop de la sorra

i intrèpids nois i noies que desafien la mar.

He esperat que baixés la marea simplement

per veure si apareixia una bonica sirena.