EL BALCÓ

 

 Ell veia llum al balcó i la somniava nua,

i la somniava alegre, i la somniava lliure,

bellíssima, digne.

Veia llum al balcó mentre es menjava

tots i cada un dels mots els dits i els imaginats,

i seguia somniant aquell sofà on ella

acostumava a recolzar el cap,

aquell llit on jeien en la foscor,

aquelles hores furtades al sol.

Tot era tant recent i alhora tant llunyà...