La tendresa és mirar-te als ulls
mentre amb el dors de la ma
t’acaricio la cara poc a poc.
Esperar-te sempre que calgui
i després tornar-te a esperar.
La tendresa és que el cor
reboti una i altra vegada
amb la paret dura de la raó
i reboti en l’espai temps
com una pilota de ping pong.
La tendresa és besar-te els llavis
inclús quan la tristesa t’envaeix,
i tornar-te a besar i tornar-hi,
és deixar anar els sentiments
com per un desaigua embossat.
La tendresa és pensar-te dia i nit,
enyorar i saber-te molt enyorat.
La tendresa és inclús la gelosia
de no saber si trepitges fang
si vals prou per a l’altre o no.
La tendresa és riure sempre,
somriure constantment, plorar,
plorar com una font si fa falta,
i després remuntar com l’au fènix
i tornar a somriure tot seguit.
La tendresa és saber-te prou
saber-te fort, saber-te fluix,
saber-te prou humà i persona
per saber que pots fer feliç a algú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada