Estimada Biscaia ahir al mati et vaig veure vestida de blanc, verd al cap, foc al cor, esvelta, massissa, preciosa quan passaves al costat del meu desig, i la teva dolça olor, treball, amor, mar, es feia el meu amo.
Ahir al mati vaig sentir l’eco de la teva parla, la carícia del teu cant sobresalt al cor i flotant des de el més profund del teu eco, vaig saltar, i volar.
Ahir a la nit, al costat de l’hort dels avantpassats, et vas dedicar a ballar a improvisar versos, alegre i picant sina prolífica, font inesgotable.
Estimada Biscaia vestida de blanc verd al cap, foc al cor consol i dolor del sofert poeta, amor i cant, la teva suau parla, la teva empremta, el roig del teu ferro, són avui el meu refugi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada