2.6.13

REENCARNACIÓ -tot observant una vaca-

Amb la mirada perduda i ennuvolada
entremig de les reixes, mirava el prat,
i en un racó desconegut del meu cervell
m’envaïa una idea repetitiva i absurda.
I maleïa cada entrecot, que havia menjat
cada bistec, cada hamburguesa, cada filet...

L’atzar, m’havia jugat una mala passada.
M’havia reencarnat en vaca.....

1.6.13

INDEPENDÈNCIA



Agafarem el camí del mar, si cal,
i caminarem lentament arran d’onades.
Ens endinsarem valents vers l’horitzó
ensorrant els peus en l’arena negada.
Desprès quan perdem peu, nedarem
i ens deixarem surar a mercè de l’aigua.
Seguirem deixant-nos dur pels corrents
que l’aigua freda i salada ens assenyala.
I quan el cos i els braços diguin prou
ho encomanarem tot al mar que ens banya.
Mai no renunciarem a seguir nedant
per poder-nos allunyar de l’opressora Espanya

ENTRE LLENÇOLS


Un dia més t’he imaginat
entre els llençols de color porpra,
mandrejant nua amb el meu sabor
encara entre els teus llavis i els teus dits.
T’he mirat des del llindar de la finestra,
i els meus ulls llaminers han repassat
totes i cada una de les arestes del teu cos,
mentre el sol enjogassat t’il·luminava els pits
talment com si semblessin un miratge.
Un dia més, gelosament, he guardat
en el disc dur cansat del meu cervell
totes i cada una de les teves imatges,
per quan definitivament no hi siguis,
per quan un pesat i fred hivern ens allunyi
i ens deixi només, el record espurnejant
dels instants intensos que junts haurem viscut.