31.7.11

25.7.11

POEMA D'AMOR?

No se si és la teva manera de mirar-me,
o potser com somrius, o com et mous.
La manera de preparar els rams de primavera,
la llum excelsa dels teus ulls color de nit.
No se si deu ser la teva forma de somriure
o els teus cabells rinxolats com les onades.
Ves que no sigui pel to melós del teu parlar,
o tanmateix l’aroma dolcet del teu perfum.
Potser el teu caminar àgil i cadenciós
o qui sap si la teva càlida ma en acaronar-me...

No se que és, però la veritat és que no t’aguanto.

19.7.11

LLETRES -los poetas van a pie-

Els poetes caminen
sobre vidres tallats de festes laiques.
Dels seus peus nus, enlloc de sang
hi surten lletres menudes, lletres astutes,
lletres humides, lletres insulses,
lletres fugiseres, lletres perdudes,
lletres d'amor, lletres de dol,
lletres amb bales, lletres malaltes,
lletres amigues, lletres traidores,
lletres cansades, sopes de lletres,
lletres sensuals, lletres absurdes...
i quan s'acaben les lletres tant sols en surten dues... FI.

16.7.11

MALSON

Era una nit calorosa d’estiu,
d’aquelles nits de llençols enganxats.
Vaig tancar els ulls i en el malson
una grega molt pobra i molt malalta
m’encomanava no se què,
i m’agafava por, molta por i suava i suava,
i em veia jo mateix estirat a sobre el llit
i al davant tot de senyors encorbatats
amb cara de rata i un cartell al pit on es llegia
"agència de qualificació de riscos"
que movien el cap tots a una harmonitzats
fent que no, que no i que no,
I a mi "els valors" que no se m’aixecaven,
i al costat la meva dona, disfressada d’alemanya
dient-me que ella ja m’havia avisat
que malgastava forces en foteses i males companyies,
que jo ja no era competitiu, que m’intervindria,
o molt pitjor que em deixaria caure al buit
amb la meva amiga grega, i una italiana, i una altre de portuguesa,
i jo que seguia suant, i de sobte un conseller de la Generalitat
amb una tisora enorme..."te la retallo, te la retallo..."
i les gotes de suor que esdevenien llàgrimes,
i tot de nens disfressats de niños de San Ildefonso cridant "ERO EROOOO
te vamos a quitar el cinco por cieeeeeeentoooooooooo."
I tot seguit uns paios de l'SGAE que els cobraven per la cantarella,
i jo que em veia assegut en un banc d’un parc
menjant les restes d'un entrepà de mortadel•la d’olives,
-ja que els de frankfurt em recordaven massa la meva dona-.
I davant meu passaven uns banquers arruïnats, pobrets
que es dirigien tristos i decaiguts a la oficina tot dient:
"No aprovarem el test de solvència europeu, no l’aprovarem"...
I darrera d’ells una dona alta, molt alta, immensament alta,
i jo que agosarat li pregunto, "senyora alta, qui és vostè?"
i ella que em contesta, "soc la tassa d’atur xato i tot just estic fent una estirada"

I de sobte.........plis plas.....em desperto....
em miro la dona...segueix dormint nua al meu costat...
els meus "valors" es recuperen...i m’adono que tot ha estat un malson...
I em sento immensament ric....Ric????, si senyors, me’n ric!!!...per no plorar.